Miquel Pujadó escribe sobre Serrat, canción a canción en la revista catalana Serra D' Or

Luis García Gil és un poeta gadità. També és un enamorat de la Cançó d' autor, i un profund coneixedor de la producció en llengua catalana. El seu llibre Serrat, canción a canción no és la típica biografia-hagiografia a què ens tenen massa acostumats. Es tracta, com diu el títol, d'un autèntic estudi de tota la producció serratiana en català i en castellà -tant la basada en textos propis com la centrada en la musicació de poemes-, situada en el seu context històric i sociopolític. Un estudi respectuós, on no queda
amagada la gran admiració que l'autor sent per l'artista, però que no cau mai en la llagoteria, i que no està exempt de crítiques, sempre hàbilment argumentades: vegeu, per exemple, l'anàlisi de "Manuel", sens dubte una de les més discutibles cançons de Serrat. Són més de quatre-centes pàgines intenses, complementades per una bibliografia i una discografia -que inclou
un gran nombre de versions i homenatges- completíssimes. No crec anar gaire errat si afirmo que ens trobem davant d'un  llibre de referència,
indispensable per a tot aquell qui vulgui escriure -o simplement, informar-se- a partir d'ara sobre el cantant del Poble Sec, un volum comparable a les modèliques obres de Marc Robine i Robert Belleret sobre, Jacques Brel i Léo Ferré, respectivament.