Luis García Gil publica

'Serrat, canción a canción'

JAUME VENTURA

El poeta i assagista Luis García Gil publica Serrat, canción a canción (Ronsel), on fa un repàs de les claus literàries de les lletres del cantant català. García Gil veu Serrat com "el poeta de la quotidianitat" i explica que la seva obra "no és una biografia sinó un estudi de les cançons". Per tant, "s'havien d'explicar des dels períodes més fructífers fins a la innegable decadència creativa dels últims anys". García Gil s'introdueix en les influències de la cobla, de Quintero, León i Quiroga. Entra també en la relació amb la cançó francesa, amb Aznavour i Brel com a companys de viatge. I, òbviament, busseja en la Nova Cançó. I la poesia? Moltes vegades s'ha considerat Serrat un poeta i no un intèrpret, però García Gil no hi està del tot d'acord. Malgrat això, l'autor pretén reivindicar la faceta poètica de Serrat: "Hi ha hagut directors de cinema, com Truffaut, que han sigut poetes de la imatge. Serrat, com Dylan, és un cantautor que fa poesia amb la seva música". Com diu l'autor del pròleg, José Ramón Pardo, García Gil "descriu, poeta a poeta i poema a poema, la relació de Serrat amb Machado, Salvat-Papasseit, Alberti, Miguel Hernández i Benedetti".